dimarts, 21 de febrer del 2012
dissabte, 18 de febrer del 2012
dijous, 9 de febrer del 2012
Es per veure lu que el que els famosus diuen, i si tu i vols ficar m'agrada o programas de la tele, o poblica cosas que tu vulguis.
Barça
La societat Messi-Cesc va congelar l'eliminatòria al quart d'hora i li va rentar la cara a un partit que, fins aleshores, havia tingut un clar dominador, el València, que havia sortit al camp a treure als blaugrana el seu tresor més preuat: la pilota. Amb la defensa avançada, les línies molt juntes i pressionat molt dalt, l'equip d'Emery va tancar El Barcelona durant aquests primer quinze minuts.
Aduriz, substitut d'última hora d'un Soldado amb grip, molestava a dalt; Albelda treballava al centre del camp i Banega dirigia l'atac del seu equip a la recerca del gol. No obstant això, només Feghouli, amb un xut des de la frontal, va amenaçar de veritat la porta de Pinto. L'atrevida tàctica del conjunt valencianista, tanmateix, comportava els seus riscos.
El risc, per exemple, que Messi t'agafi una pilota a l'interior, creui el camp, li enviï una passada creuada a Cesc i que aquest guanyi l'esquena a la defensa visitant per picar subtilment l'esfèrica sobre la sortida en fals de Diego Alves. L'1-0 va matar el València, que fins aleshores havia jugat amb una determinació encomiable, i va donar vida al Barça, que va començar a ser el Barça i ja no va deixar de ser-ho fins al final.
Els blaugranes van poder sentenciar l'eliminatòria abans d'arribar al descans. Cesc va tenir tres ocasions claríssimes, Messi dues més. Xavi, Cuenca i Alexis també ho van intentar. No obstant això, gairebé sempre es van trobar amb la inspiració de Diego Alves. A l'altre bàndol, Víctor Ruiz i Rami eren un sac de nervis i Xavi i Thiago s'agradaven cada vegada més mentre dirigien el partit a la seva voluntat. El marcador, en canvi, deia que el València només estava a un gol d'allargar l'eliminatòria fins al temps suplementari i que dos el portaven a la final.
Jordi Alba va tenir la possibilitat d'igualar el duel en el primer minut després de la represa. Va superar Puyol en la cursa, però va fallar en el mà a mà amb Pinto. Els d'Emery van voler repetir al començament de la segona part l'arrencada del partit, però aquesta vegada el Barça ja estava avisat.
A més, Messi va començar a demanar pas entre els defenses valencianistes per protagonitzar un grapat de jugades d'aquestes que només pot inventar-se ell i que van tenir de nou la resposta d'Alves. En una d'elles fins i tot hi va poder haver penal de Víctor Ruiz. El central del València, un desastre durant tota la nit, va travar la carrera de l'argentí, però quan aquest ja havia rematat contra el cos del porter brasiler.
En ple partit d'anada i tornada i amb Feghouli ja expulsat per un cop de colze a Puyol, una jugada coral del Barça va sentenciar l'eliminatòria a deu minuts per al final. Messi, Alexis i Cesc van combinar perquè la pilota acabés en les botes de Xavi que, arribant des de la segona línia, va controlar i va afusellar amb la dreta Alves, amb un xut creuat a l'esquadra.
El maig espera l'Atheltic, en una nova final, la dotzena del Barça de Pep, que només n'ha perdut una, la que li va guanyar el Reial Madrid la temporada passada, precisament en el torneig del KO.
Tres porquets vivien enmig del bosc. Cadascú es va construir una casa: el primer germà la va fer de palla, el segon de fusta
i el tercer de sòlids maons. El tercer instava els seus germans a
enfortir les seves cases davant l'amenaça del llop que vivia a prop
d'ells, però els altres no van fer cas perquè preferien sortir a jugar.
El llop va arribar disposat a menjar-se els porquets. Ells es van
refugiar a casa seva. El llop va bufar fins ensorrar la primera casa i
la segona, però no va poder tirar a terra la tercera, més ben
construïda. Per això va intentar entrar per la xemeneia. Els porquets, però, van encendre el foc de per a que es cremés i el llop va fugir corrent per no tornar.
dimarts, 7 de febrer del 2012
El Canto del Loco (abreviat de vegades com ECDL) és un grup de música espanyol que s'enquadra dins d'un estil pop rock, encara que els seus membres reconeixen que algunes de les seves cançons pertanyen a un gènere més power pop.[1]
Fou creat l'any 1994 per Dani Martín i Iván Ganchegui (que més tard abandonaria el grup, l'any 2002), encara que els cinc components definitius no estarien reunits fins uns anys més tard. Influïts principalment per altres grups espanyols de la dècada del 1980 i amb cinc àlbums d'estudi, El Canto del Loco ha aconseguit vendre més d'un milió de copies al mercat musical,[2] convertint-se en un dels grups musicals més importants del panorama espanyol actual.[3][4][5]
Han estat guanyadors en dues de les tres nominacions en la categoria de millor artista o grup espanyol als MTV Europe Music Awards,[6] i foren guardonats amb tres Premis Ondas de la Música com a millor artista o grup en directe (2004)[7] i millor grup espanyol (2005 i 2008).[8][9]
Fou creat l'any 1994 per Dani Martín i Iván Ganchegui (que més tard abandonaria el grup, l'any 2002), encara que els cinc components definitius no estarien reunits fins uns anys més tard. Influïts principalment per altres grups espanyols de la dècada del 1980 i amb cinc àlbums d'estudi, El Canto del Loco ha aconseguit vendre més d'un milió de copies al mercat musical,[2] convertint-se en un dels grups musicals més importants del panorama espanyol actual.[3][4][5]
Han estat guanyadors en dues de les tres nominacions en la categoria de millor artista o grup espanyol als MTV Europe Music Awards,[6] i foren guardonats amb tres Premis Ondas de la Música com a millor artista o grup en directe (2004)[7] i millor grup espanyol (2005 i 2008).[8][9]
Subscriure's a:
Missatges (Atom)