EFE
El Barça va sentenciar l'eliminatòria davant el València amb una
valuosa victòria al Camp Nou (2-0) i jugarà la seva dotzena final en
tres anys i mig, la tercera de Copa des que Josep Guardiola dirigeix El
conjunt blaugrana.
La societat Messi-Cesc va congelar
l'eliminatòria al quart d'hora i li va rentar la cara a un partit que,
fins aleshores, havia tingut un clar dominador, el València, que havia
sortit al camp a treure als blaugrana el seu tresor més preuat: la
pilota. Amb la defensa avançada, les línies molt juntes i pressionat
molt dalt, l'equip d'Emery va tancar El Barcelona durant aquests primer
quinze minuts.
Aduriz, substitut d'última hora d'un Soldado amb
grip, molestava a dalt; Albelda treballava al centre del camp i Banega
dirigia l'atac del seu equip a la recerca del gol. No obstant això,
només Feghouli, amb un xut des de la frontal, va amenaçar de veritat la
porta de Pinto. L'atrevida tàctica del conjunt valencianista, tanmateix,
comportava els seus riscos.
El risc, per exemple, que Messi
t'agafi una pilota a l'interior, creui el camp, li enviï una passada
creuada a Cesc i que aquest guanyi l'esquena a la defensa visitant per
picar subtilment l'esfèrica sobre la sortida en fals de Diego Alves.
L'1-0 va matar el València, que fins aleshores havia jugat amb una
determinació encomiable, i va donar vida al Barça, que va començar a ser
el Barça i ja no va deixar de ser-ho fins al final.
Els blaugranes
van poder sentenciar l'eliminatòria abans d'arribar al descans. Cesc va
tenir tres ocasions claríssimes, Messi dues més. Xavi, Cuenca i Alexis
també ho van intentar. No obstant això, gairebé sempre es van trobar amb
la inspiració de Diego Alves. A l'altre bàndol, Víctor Ruiz i Rami eren
un sac de nervis i Xavi i Thiago s'agradaven cada vegada més mentre
dirigien el partit a la seva voluntat. El marcador, en canvi, deia que
el València només estava a un gol d'allargar l'eliminatòria fins al
temps suplementari i que dos el portaven a la final.
Jordi Alba
va tenir la possibilitat d'igualar el duel en el primer minut després de
la represa. Va superar Puyol en la cursa, però va fallar en el mà a mà
amb Pinto. Els d'Emery van voler repetir al començament de la segona
part l'arrencada del partit, però aquesta vegada el Barça ja estava
avisat.
A més, Messi va començar a demanar pas entre els defenses
valencianistes per protagonitzar un grapat de jugades d'aquestes que
només pot inventar-se ell i que van tenir de nou la resposta d'Alves. En
una d'elles fins i tot hi va poder haver penal de Víctor Ruiz. El
central del València, un desastre durant tota la nit, va travar la
carrera de l'argentí, però quan aquest ja havia rematat contra el cos
del porter brasiler.
En ple partit d'anada i tornada i amb
Feghouli ja expulsat per un cop de colze a Puyol, una jugada coral del
Barça va sentenciar l'eliminatòria a deu minuts per al final. Messi,
Alexis i Cesc van combinar perquè la pilota acabés en les botes de Xavi
que, arribant des de la segona línia, va controlar i va afusellar amb la
dreta Alves, amb un xut creuat a l'esquadra.
El maig espera
l'Atheltic, en una nova final, la dotzena del Barça de Pep, que només
n'ha perdut una, la que li va guanyar el Reial Madrid la temporada
passada, precisament en el torneig del KO.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada